Alexandre Magne, conqueridor d’Àsia

mosaic pompeiàAlexandre el MagneEl 13 de juny de l’any 323 abans de Crist unes febres van acabar amb la vida del més gran conqueridor que fins aleshores havia vist el món. Alexandre Magne fou el primer heroi del que tinc consciència haver admirat, i durant una bona temporada vaig creure que el meu destí havia de ser seguir els seus passos.

Nascut el 356 aC, fou educat per Aristòtil, i molt prompte fou associat per son pare a les feines del govern. Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne amb només vint anys. Grècia s’alçà llavors contra el domini macedoni, però Alexandre donà prova de la seva força militar: prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs.

Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre creuà l’Hel·lespont el 334 aC, per a començar la guerra contra Pèrsia iniciant la conquesta sistemàtica de l’imperi aquemènida del rei Darios III fins que va aconseguir conquerir-lo per complet.

Alexandre el GranMalgrat que el seu exèrcit i tots els grecs consideraven complert el seu deure de destruir l’enemic ancestral, ell es decantà per la conquesta de territoris més a l’orient, arribant a  la vall de l’Indus. La seva marxa només fou detinguda per la resistència passiva de l’exèrcit, que es va negar a seguint avançant.

De tornada a Susa, una de les capitals aquemènides, començà la feina d’organitzar l’immens imperi, i de sotmetre les constants revoltes i divisions tant per part grega com persa. Va esdevindre aleshores un dèspota oriental amb poders divins, fins que la mort el va trobar a Babilònia.

La seua mort representà la desmembració de l’immens imperi que Alexandre havia bastit en diversos regnes locals, governats pels sàtrapes o els seus generals, que coneixem amb el nom de diàdocs. Els més importants foren els selèucides a Síria i a l’orient, i els làgides a Egipte.Mapa imperi

Anuncis

6 pensaments sobre “Alexandre Magne, conqueridor d’Àsia

  1. Retroenllaç: Flavi Claudi Julià, l’últim romà | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: El piroman que buscava la Fama | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  3. Retroenllaç: Cleòpatra, l’última reina d’Egipte | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  4. Retroenllaç: Hipàtia d’Alexandria (i II), una dona avançada al seu temps | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  5. Retroenllaç: Ḫālid al-Asʿad, l’arqueòleg màrtir de Palmira | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  6. Retroenllaç: L’apoteosi de Juli César, un romà que es va convertir en déu | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s