República fugissera

Alegoria de la I República espanyolaL’endemà mateix de la renúncia del rei Amadeu I d’Espanya es van reunir en una sessió conjunta les dues Cambres de les Corts espanyoles. D’eixa sessió conjunta va eixir la instauració de la I República espanyola. Era l’11 de febrer de 1873 i, per primera vegada no hi havia un rei o un regent al capdavant de l’Estat.

S’hi solen distingir dues etapes en la República: la parlamentària,que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano. De vegades, però, sols es considera com a República la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició.

Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. La pràctica política de la República es va caracteritzar per la pugna entre els republicans unitaris (centralistes de tendència conservadora) i els republicans federals.

El 3 de gener de 1874, el president Emilio Castelar va perdre una votació al Congrés i per tal d’evitar un viratge cap al federalisme, el general Pavía envoltà amb les seues tropes el Congrés i feu fugir els diputats. Eixe  mateix dia un grup de polítics i militars designaren el general Serrano cap de l’executiu; es va instaurar un règim autoritari i conservador, que governà per decret fins al 29 de desembre de 1874, quan el  general Martínez de Campos proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt, i donà inici a la Restauració borbònica.

Advertisements

10 pensaments sobre “República fugissera

  1. Retroenllaç: Un polític que va dimitir per principis, Nicolás Salmerón | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  2. Retroenllaç: Estanislau Figueras, el primer president republicà | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  3. Retroenllaç: Francesc Pi i Margall, un català federalista al capdavant | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  4. Retroenllaç: El general Pavía, el seu cavall i la Història que mai va ser | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  5. Retroenllaç: Concepción Arenal, pionera de la reforma social | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  6. Retroenllaç: Isabel II de Borbó, “la dels tristos destins” | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  7. Retroenllaç: Legislar el divorci, sembla que no passa el temps | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  8. Retroenllaç: Fermín Salvochea, “el sant de l’anarquia” | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  9. Retroenllaç: Francisco Serrano, “el general bonito” o l’assassí de Prim? | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

  10. Retroenllaç: Pompeu Fabra, el modernitzador del català | Sóc d'Alcàsser, sóc de l'Horta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s