Els peixets de Tiberi

Aquesta entrada és un deute que vaig contraure amb el meu amic Petener, després que el dilluns passat em mostrara un imatge d’un peix molt voraç que em va sorprendre moltíssim. El resultat immediat al meu cervell va ser pensar amb els peixets de Tiberi, i després d’alguns comentaris quedàrem en que faria una entrada al respecte.

No tenia massa clar com donar-li forma a l’entrada i m’he decidit per presentar el protagonista, el lloc dels fets i finalment transcriure el passatge de l’obra de Suetoni on hi queda reflectida aquesta història.

Espere que t’agrade Peter!

TiberiusEl protagonista dels fets s’anomenava Claudi Neró Tiberi i fou emperador romà entre el 14 i el 37 dC. Mort August (14 dC), el Senat li atorgà tots els poders i durant uns deu anys (14-23), l’Imperi prosperà sota la seua excel·lent administració, ben assessorada pel cavaller Sal·lusti Crisp. Però arran de la mort del seu fill i del seu nebot, i sobretot de la mort de Sal·lusti, el regnat de Tiberi sofrí un canvi radical, i passà a caracteritzar-se pel terror. Tiberi es retirà el 26 a la Campània i després a Capri, on es lliurà, segons els reports que li són adversos, a una vida increïblement disbauxada, mentre confiava l’exercici del poder a Sejà, el qual prosseguí el règim de terror. La mort de l’emperador, l’any 37, produí a Roma una sensació d’alleujament.

Capri és una illa de 10 Km2 situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern, l’antiga Capreae. Fou la residència favorita de molts emperadors, entre ells August i Tiberi, que hi visqué onze anys i hi féu construir nombroses vil·les, de les quals es conserven restes.grotta azzurra

Gaius Suetonius Tranquillus és l’autor de De vita Caesarum (biografies dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià) o, com l’anomenem en llengua vulgar, Els dotze Cèsars. Ací baix vos deixe el fragment esmentat de la seua obra.

“(…)

XLIII. En la seua vil·la de Capri tenia una habitació destinada als seus desordres més secrets, guarnida tota de llits al voltant. Un grup elegit de xiques, de joves i de dissoluts, inventors de plaers monstruosos, i als que anomenava els seus mestres de voluptuositat (spintrias), formaven allí entre si una triple cadena, i entrellaçats d’aquesta manera es prostituïen en la seua presència per a despertar, per mitjà d’aquest espectacle, els seus viciosos desitjos. Tenia, a més, diferents cambres disposades diversament per a aquest gènere de plaers, adornades amb quadres i baix relleus lascius, i plenes de llibres d’Elefantidis, a fi de tindre models que imitar en l’acció. Els boscos i les selves no eren per tant més que asils consagrats a Venus, i es veia a l’entrada de les grutes i en els buits de les roques a la joventut d’aquestos dos sexes mesclada en actituds voluptuoses, amb vestits de nimfes i silvans. A causa d’açò, el poble, jugant amb el nom de l’illa, donava a Tiberi el de Caprineum.

XLIV. L’obscenitat va ser duta per ell encara més lluny, i fins a excessos tan difícils de creure com de referir. Es diu que havia ensinistrat a xiquets de tendra edat, als que anomenava els seus peixets, que jugaren entre les seues cames en el bany, excitant-lo amb la llengua i les dents, i també que, a semblança de xiquets crescudets, però encara en lactància, li mamaren els pits, gènere de plaer a què per la seua inclinació i edat se sentia principalment inclinat. (…)”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s